Or sense fons
Cau la sort dins el pou,
cau dins del cau,
tant oblidats
que sembla mort.
No hi ha minerals,
no pas, preciosos,
no hi ha sortida,
mai més,
només sort,
tanta sort
que és mentida,
atura’t al menhir,
donant voltes
a les dones soles,
les bruixes dolces,
a l’avantsala del cel,
i somnia en mel,
en aquest duel,
de forces,
oposades,
dins monts,
dins els mons,
a l’eterna lluita
d’un sol sol.
Comentaris»
No comments yet — be the first.